LA TIA AGUSTINA

Si la Salut l'hagués acompanyat, avui la vella Agustina Porta, faria 131 anys, seguiria aixecant-se a les 5 del matí -el despertador era d'aquells que feien tremolar sales i alcoves- i aniria a missa a les 7. Recordo que treia un capsa de fusta de marqueteria -que tenia molt ben guardada- ella era molt ella. D'aquí començava a treure una pinta, d'aquelles espesses, uns cotons desfilats, que utilitzava per netejar-la, uns altres cotons per passar-se'ls pel cap untats amb ronquina o colònia. !no us ho podreu creure!!! mai s'havia rentat el cap, però el tenia com una patena, això sí, cada dia hi dedicava quasi una hora.

Malgrat que en aquells temps, a les solteres els deien "solterones" ella ho portava molt dignament. Era una dona poc parladora, però sempre hi era, amb una mirada en tenia prou.

Ens contava contes, sempre inventats per ella. Em cridaven l'atenció uns en què enviava gats a la lluna i tornaven amb històries molt divertides. Amb pocs recursos, feia uns menjars, que n'hi havia per llepar-se els dits. Això i més coses que us explicaria. L'Agustina era una de les meves ties-àvies que em van criar.